Torna la calor i s'acaben les lligues esportives, per tant, cada setmana repassarem que ha donat de si tota la setmana desde un punt de vista esportiu. En aquest primer post només s'hi parla de futbol i bàsquet, pero ja ho anirem augmentant. A més, amb el text sempre s'inclourà un video relacionat.
Per mi és un gran orgull poder inaugurar aquesta secció ara que la lliga sembla que passar a ésser cosa de dos, pero no de dos qualsevols sino dels dos grans rivals històrics: Barça i Madrid. Comencem???
FUTBOL
A falta de 5 jornades per l'acabament de la lliga sembla que ja tenim dos clars candidats al títol de lliga, aquests dos no podien ser altres que el Barça i el Madrid. Però no obstant queden encara 15 punts per disputar i per tant matemàticament encara tenen opció els següents equips: Barça, Madrid, Sevilla, Valencia, Saragossa, Atlético i Recreativo. Per tant caldrà fixar-se en els següents emparellaments:
Barça-Betis
Madrid-Espanyol
Sevilla-Recreativo
Valencia-Saragossa
Getafe-Atlético
En quan a la part baixa sembla que ja tenim 3 candidats potents a optar al descens: El Nàstic, la Real Societat i el Celta. Pero com ja he dit, matemàticament és una altre història i per tant els candidats encara al descens serien: Nàstic, Real Societat, Celta, Athletic, Llevant, Betis, Osasuna, Deportivo, Mallorca i Espanyol. Per tant caldrà fixar-se en els següents enfrontaments:
Nàstic-Real Societat
Celta-Llevant
Athletic-Deportivo
Barça-Betis
Osasuna-Villarreal
Racing-Mallorca
Madrid-Espanyol
Pròximament inclourem candidats a Champions i UEFA.
BÀSQUET
La única noticia destacable és que ja tenim campió d'Europa: El Panathinaikos que va derrotar al gran CSKA a la final. Unicaja i Tau van quedar 3r i 4t respectivament.
VIDEO
Us passo aquest video d'un monòleg del Buenafuente después d'una victòria del Barça al Bernabéu ara farà uns 4 anys.
Pels que em conegueu sabreu que jo tinc una pàtria de la que em sento clarament identificat. Potser és la pitjor ciutat del mon, pero jo vaig nèixer a Rubí (la prova la podeu trobar al meu DNI) i moriria per aquestes terres que m'han vist creixer (ara potser m'he passat).
El que si és cert és que un mira sempre de fer el que pot per allò que s'estima i per tant avui m'agradaria ésser partidista i animar-vos a que dipositeu el vostre vot en aquest partit.
Jo ho faré, i no me n'amago ja que sens dubte és la opció més positiva i votar qualsevol altre partit és tirar el vot (amb molt de respecte per totes les altres formacions, pero així és).
I si voleu saber el perquè m'ho pregunteu que per això existeix la part de comentaris.
A Catalunya no veiem Telemadrid a no ésser que sigui per digital (k ni així el mirariem xk tp interessa) xo no conec pas a ningu que no hagi vist el manipulat (i ho dic així tal qual) reportatge de Telemadrid.
Només el nom ja t tela: Ciudadanos de Segunda. I la seva finalitat és fer creure els espanyolitos tontets de torn que a Catalunya es discrimina el castellà…
La veritat és k no sé que més dir… és tant ridícul k fins i tot fa riure. Per a fer veure aquesta realitat fan sortir una i una altre vegada a 3 persones suposadament de Catalunya que no paren de carregar contra la llengua i a qui la veu en off del reportatge els dona el 100% de la raó…
El primer és professor d'universitat i denuncia que ha rebut agressions pel fet de parlar i defensar el castellà… Us puc donar mil exemples de professors d'universitat (de quan jo hi era) que feien les seves classes en castellà i mai han rebut una sola amenaça. Alguna cosa molt grossa deuria fer aquest home.
El segon és un home canari que porta des dels anys 80 a Catalunya (ni més ni menys que 27 anys) i que tant si com no vol escolaritzar la seva filla en castellà. Portes tants anys a Catalunya i encara no t'en vols adaptar??? Doncs si no t'agrada torna a la teva terra, xk el castellà la teva filla l'apendrà segur ja que el carrer el sents i el que és gramàtica l'apendrà suficientment a les classes de llengua castellana.
El tercer no cal menció: és Albert Boadella dels joglars i vinculat a Ciutadans per Catalunya. Més val no dir res més. Mireu això:
Ara suposo que us preguntareu el perquè d'aquest trasllat: B, m'agradaria explicar el que em passa en moments més actuals i he vist que la setmana santa em podria ocupar ben b unes setmanes i prefereixo també parlar d'altres coses que podrien ésser més interessants. Però tranquils que us aniré informant sempre que hi hagi qualsevol actualització.
De moment això és tot per avui. Això torna a agafar embranzida, esperem k per força temps.
Ara suposo que us preguntareu el perquè d'aquest trasllat: B, m'agradaria explicar el que em passa en moments més actuals i he vist que la setmana santa em podria ocupar ben b unes setmanes i prefereixo també parlar d'altres coses que podrien ésser més interessants. Però tranquils que us aniré informant sempre que hi hagi qualsevol actualització.
De moment això és tot per avui. Això torna a agafar embranzida, esperem k per força temps.
Dia 2, DISSABTE (I): Aquell dia el despertador va sonar a les 8, però ningu va reaccionar… Aquella nit anterior quan ja tots estàvem dormint va començar a sonar el l'alarma de l'escola deixant-nos a tots totalment perplexs. Un servidor ni tan sols es va adonar i lo unic que vaig veure va ser a la Sònia saltant del matalàs i corrent (suposadament per parar l'alarma).
Com anava dient, ningu es va aixecar. Jo vaig fer l'intent pero de seguida em vaig tornar a quedar torrat. Després de que l'alarma es repetís fins a 3 cops em vaig aixecar i em vaig decidir a aplicar la tècnica del wake up amb guitarra. Al cap d'una llarga estona per fi estàvem tots esmorzant. Calia fer 3 grups ja que un s'havia de quedar a l'escola per anar a comprar el que fes menester i pintar una paret de l'escola i dos més havien d'anar als 2 pisos que haviem de rehabilitar. Entre els 3 monitors que estàvem vem acabar per fer-ho a sorts i em va tocar quedar-me a l'escola. Em tocava anar a comprar els esmorzars i els brenars, esperar el càtering i rebre a la gent que encara havia d'arribar des de Rubí.
Quan els altres 2 grups es van posar en camí cap els seus respectius pisos el meu grup es va posar mans a l'obra i després de recollir el menjador vem sortir a comprar. Vem trigar força estona en trobar un lloc decent on comprar. Un cop ja ho teniem tot i ja estavem tornant cap a l'escola ens vàrem topar amb la Puri i dues pioneres més. Ja teniem més reforços i un cop a l'escola ens vem posar a pujar el material cap a la zona a pintar. Calia treure grapes, emmacillar on calgués i pintar dues zones.
B, akí comença la gran odissea d'aquests 11 dies de setmana Santa.
DIA 1, DIVENDRES: Teòricament no havien començat encara les vacances, xo us expicaré xk he inclòs aquest dia com a festiu. Tot va començar quan el despertador va sonar a les 9!!! uooooooooooooo, feia temps que no em llebava tant tard. M'en vaig a dutxar i surto a esperar al carrer a que em passin a buscar per anar a Mollet (on estudio A.A.F.E.). Va ésser arribar recollir notes, fer-la petar explicant els projectes diversos per a la Setmana i pirar de nou cap a Rubí (la meva Pàtria).
Aquella mateixa tarda havia de sortir cap a Barcelona a participar d'un projecte impulsat des de Escoltes Catalans anomenat la Murga que aquest any per diversos motius havia tingut una preparació força moguda. El projecte consisteix en donar un cop de ma a persones que per motius molt variats formen part de l'anomenat quart mon (bosses de pobresa de les grans ciutats), la intenció és estar uns dies rehabilitant alguna part de casa seva (normalment rascar i pintar alguna habitació). Jo com a monitor que soc (i una mica sobrat de la vida) encara m'havia de fer la motxila així que vaig decidir anar a prendre quelcom amb la meva xicota (x si no podia anar més encara de sobrat). Tota aquesta trankilitat va aportar que al final hagués de córrer i arribés justet amb el petardo al cul. Xo allà estava, eren les 18 i havia arribat (un mini-punto pa mi menda). Vàren anar arribant tots (uns 15) i vem agafar els ferrocarrils amb la intenció d'arribar a les 19:30 a la seu d'Escoltes Catalans (on havia de començar tota la moguda). Allà ens esperava un membre (o membri) dels serveis socials encarregat de fer-nos una xerradeta sobre l'àrea que ell portava. Al final tots junts vem arribar a la conclusió de que calia fer una Revolució cosa que no ens va semblar pas malament, xo a veure ki t collons de començar-la (ki és el wapo).
Després d'això els monitors vàrem acabar de tancar algun procés burocràtic que encara restava penjat i ens vàrem dirigir a l'escola on dormiriem. La veritat és que aquella primera nit ja la vem liar una miqueta ja que vem haver de saltar per una finestra per aconseguir poder dormir en matalassos (dormiem en el gimnàs) i assaltar algunes portes per aconseguir algun material, res greu ehhhh??? Aquella nit vem sopar entrepans i vàrem anar a dormir força dora perquè l'endemà haviem de llevar-nos a les 8 (després de fer un partidet de mini-futbol amb unes mini-porteries que haviem trobat on hi havia els matalassos).
El proper dia: L'arribada els pisos i el primer dia de feina seriosa.
Per 4a vegada intento tornar a enganxar-me a això d'escriure en un bloc. El motiu és l'haver passat una setmana Santa força intensa i llarga i per tant, els propers dies miraré de d'explicar com ha anat tot (amb força anècdotes divertides ja que no n'han faltat). Últimament moltes coses han succeit a tot el mon i com a escritor d'aquest bloc (k dubto k algu llegeixi) miraré de donar-ne el meu punt de vista.
Algu va dir algun dia que tot acaba arribant, i que a vegades sense imaginar-to allò que més por o rabia et fa et pot arribar a canviar la vida. Tot-hi que no n'estic segur del tot i és possible que m'ho hagi inventat. El cert és que a mi que m'agrada tan poc l'esquí ara em veig en l'obligació d'haver d'anar-hi la setmana que ve.
I és possible que aquest concepte canvïi tal com he anat canviant-lo en tantes d'altres coses:
- Un exemple podria ésser el Dragon Khan, on el meu primer cop va ésser tan fatal que mai més en vaig voler sentir a parlar fins que no fa gaire vaig decidir tornar a intentar-ho i em va semblar una marikonada.
- O quan vaig deixar el cau perquè no em veia portant una unitat, i b… 4 anys després ja veieu com estic ara.
També puc dir que hi ha coses que les he mantingut:
- En certa nit de cap d'any vaig agafar tal trompa que vaig decidir deixar de fer barrejes rares i ara la meva amant fidel és únicament la birra.
- O quan per fi vaig decidir fermament deixar la informàtica i de moment no me n'enpanadeixo i crec que mai ho arribaré a fer.
Es podria dir que aquestes petites decisions son les que fan la vida. Si no hagués pres alguna d'aquestes decisions ara no seria res semblant al que soc i de fet n'estic content.
NO SÉ SI MAI US HEU TROBAT VOSALTRES EN ALGUNA SITUACIÓ D'AQUESTES, COSES QUE SEMPRE HEU TINGUT PÀNIC I UN DIA COM UN ALTRE US ADONEU QUE NO N'HI HAVIA PER TANT.
