Atenció perquè continua la crònica amb:
Dia 2, DISSABTE (I): Aquell dia el despertador va sonar a les 8, però ningu va reaccionar… Aquella nit anterior quan ja tots estàvem dormint va començar a sonar el l'alarma de l'escola deixant-nos a tots totalment perplexs. Un servidor ni tan sols es va adonar i lo unic que vaig veure va ser a la Sònia saltant del matalàs i corrent (suposadament per parar l'alarma).
Com anava dient, ningu es va aixecar. Jo vaig fer l'intent pero de seguida em vaig tornar a quedar torrat. Després de que l'alarma es repetís fins a 3 cops em vaig aixecar i em vaig decidir a aplicar la tècnica del wake up amb guitarra. Al cap d'una llarga estona per fi estàvem tots esmorzant. Calia fer 3 grups ja que un s'havia de quedar a l'escola per anar a comprar el que fes menester i pintar una paret de l'escola i dos més havien d'anar als 2 pisos que haviem de rehabilitar. Entre els 3 monitors que estàvem vem acabar per fer-ho a sorts i em va tocar quedar-me a l'escola. Em tocava anar a comprar els esmorzars i els brenars, esperar el càtering i rebre a la gent que encara havia d'arribar des de Rubí.
Quan els altres 2 grups es van posar en camí cap els seus respectius pisos el meu grup es va posar mans a l'obra i després de recollir el menjador vem sortir a comprar. Vem trigar força estona en trobar un lloc decent on comprar. Un cop ja ho teniem tot i ja estavem tornant cap a l'escola ens vàrem topar amb la Puri i dues pioneres més. Ja teniem més reforços i un cop a l'escola ens vem posar a pujar el material cap a la zona a pintar. Calia treure grapes, emmacillar on calgués i pintar dues zones.
[@more@]